Febrer del 2017

NATURALESA DEL PROBLEMA

The European Energy Union

Els europeus hem de disposar d’una energia segura, sostenible i assequible. Amb el nostre mode de vida l’energia és imprescindible per fer anar els serveis bàsics sense els quals ni nosaltres ni les nostres empreses podem funcionar. Necessitem energia per tenir llum, escalfar-nos, desplaçar-nos, fer funcionar les nostres fàbriques o, a nivell més casolà, fer anar la rentadora, l’ordinador, el televisor i la resta d’aparells domèstics que fem servir gairebé sense pensar-hi. Per tot plegat hem d’assegurar-nos de disposar de tota l’energia que necessitem, a preus assequibles, ara i en el futur, i això no és gens fàcil. A continuació expliquem quins són els nostres principals problemes.

Interconnecting markets

La meitat de les nostres necessitats energètiques depèn de les importacions

La Unió Europea consumeix una cinquena part de l’energia mundial, però disposa de poques reserves. Això té enormes conseqüències en la nostra economia. La UE és el més gran importador d’energia del món: importa el 53 % de la seva energia amb un cost anual de prop de 400 000 milions d’euros.

La nostra dependència dels països proveïdors d’energia ens fa vulnerables a qualsevol interrupció del subministrament tal com vam poder comprovar ara fa uns anys quan diversos països de l’Europa oriental van patir talls de subministrament de gas.

Per tant, hem d’explorar l’ús de noves fonts d’energia renovables i netes, com ara l’electricitat generada pel vent, l’aigua i la llum del sol fent servir embassaments, turbines eòliques i panells solars.

Europa també vol mantenir la seva competitivitat en uns mercats mundials de l’energia que estan evolucionant cap a les energies netes. La UE no només vol adaptar-se a aquesta transició cap a l’energia neta, sinó també liderar-la.

No disposem de cap infraestructura que abasti tota la UE

Moltes xarxes elèctriques i gasoductes estan construïts per satisfer les necessitats nacionals, però no estan ben interconnectats amb els d’altres països. L’electricitat i el gas haurien de poder circular lliurament per les xarxes de tot el territori europeu.

L’energia també ha de ser transportada, de vegades fins i tot a través de tot un continent o sota el mar, fins al lloc on està previst utilitzar-la. Això demana una xarxa de centrals elèctriques capaces de garantir un subministrament continu d’energia durant moltes dècades. Per aconseguir-ho, necessitem molts recursos tècnics, logístics i financers.

Tanmateix, la impossibilitat d’accedir a tot el mercat europeu desencoratja la inversió en infraestructures energètiques. Això fa que s’ajornin les inversions en la construcció de noves centrals elèctriques que substitueixin les més antigues i obsoletes.

Què fa la UE

The EU's 2030 goals for climate and energy

Des del 2010 la UE s’ha fixat l’objectiu de reduir abans del 2020 les emissions de gasos d’efecte hivernacle com a mínim en un 20 %, augmentar la quota d’energies renovables com a mínim fins al 20 % del consum i aconseguir un estalvi energètic com a mínim d’un 20 %.

Si fem realitat aquests objectius, la UE pot ajudar a lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació de l’aire, reduir la seva dependència dels combustibles fòssils estrangers i mantenir l’energia a un preu assequible a consumidors i empreses.

Si es basa en els avenços aconseguits fins ara, la UE anirà per bon camí per poder assolir el 2020 l’objectiu que s’ha fixat en matèria d’energies renovables. El 2014 el percentatge d’energies renovables ja era del 16 % i ara els caps d’estat i de govern de la UE s’han fixat l’objectiu d’arribar com a mínim a un 27 % d’energies renovables d’aquí al 2030 i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle com a mínim en un 40 %.

Transition to a clean energy

El mes de febrer del 2015 la Comissió Europea va establir la seva estratègia energètica per garantir que la UE pugui fer front als reptes que té plantejats. L’estratègia se centra en cinc àmbits clau:

  • Garantia del subministrament
  • Ampliació del mercat interior de l’energia
  • Augment de l’eficiència energètica
  • Reducció de les emissions contaminants
  • Recerca i innovació

Garantia del subministrament

La UE ha de dependre menys de l’energia exterior. Això vol dir haver de millorar la política energètica, fer un ús més eficient de les nostres pròpies fonts d’energia i diversificar el subministrament amb d’altres fonts.

D’ençà de la crisi del subministrament de gas que vam patir els hiverns del 2006 i 2009, s’han fet progressos per reduir en el futur el risc de patir cap més crisi de subministrament. Avui dia els estats membres estan més ben equipats per fer front a una possible crisi de subministrament perquè els sistemes energètics estan més ben interconnectats mitjançant gasoductes i, a més, s’ha aprovat una normativa sobre l’ús de les xarxes que millora la cooperació interregional.

El mes de febrer del 2016 la Comissió va presentar un paquet de mesures de seguretat energètica que minimitzaran les conseqüències dels talls de subministrament. Per primer cop, s’ha introduït el principi de solidaritat segons el qual en cas d’una crisi greu els estats membres han de garantir el subministrament de gas a les llars i serveis socials essencials dels estats membres veïns.

Ampliació del mercat energètic interior

L’energia hauria de circular lliurament per tota la UE sense cap obstacle tècnic ni normatiu. Només aleshores podran competir lliurament els proveïdors d’energia i oferir a llars i empreses els millors preus. A més, la lliure circulació també facilitarà la generació de més energia renovable.

El 2016 es van destinar 800 milions d’euros del mecanisme «Connectar Europa» a fer o millorar infraestructures energètiques transfrontereres. En total, s’hi hauran dedicat 5 350 milions d’euros durant el període 2014-2020. A més, actualment hi ha un total de 195 projectes d’infraestructures europees que podrien rebre finançament.

Aquests fons s’estan invertint en projectes com ara el Balticconnector, el primer gasoducte que connectarà Finlàndia i Estònia. Un cop hi comenci a circular el gas el 2020, aquest gasoducte unirà la regió oriental del Mar Bàltic amb la resta del mercat energètic de la UE de manera que Finlàndia deixarà de dependre d’un únic proveïdor de gas.

També s’han assignat fons per a la construcció del gasoducte Midcat, que, un cop construït, integrarà els mercats gasistes d’Espanya i Portugal amb la resta d’Europa.

Més eficiència energètica

Una bona manera de reduir la factura energètica és reduir el consum. Això vol dir que tot allò que consumeixi energia, des dels cotxes, a les rentadores, les calefaccions o els equipaments ofimàtics, haurien de concebre’s de manera que poguessin consumir menys energia.

El mes de novembre del 2016 la Comissió va proposar un paquet de mesures anomenat «Energia neta per a tots els europeus» per revisar la legislació i impulsar la transició cap a un sistema d’energia neta. Aquest paquet inclou mesures per fomentar la innovació en matèria d’energia neta, renovar els edificis europeus per fer-los més eficients des del punt de vista energètic i millorar l’eficiència energètica dels aparells elèctrics i la informació dels consumidors.

Reducció de les emissions

La UE s’ha compromès a reduir a tot tardar el 2030 les emissions de CO2 com a mínim en un 40 % modernitzant l’economia de la UE, creant llocs de treball i impulsant el creixement en benefici de tots els ciutadans europeus.

Climate deliverables

A la conferència sobre el clima celebrada a París el mes de desembre del 2015 la UE va tenir un paper fonamental a l’hora d’assolir un acord global per fer front al canvi climàtic. 195 governs s’hi van posar d’acord per reduir més de 2° C l’escalfament global en aquest segle. Finalment, el mes d’octubre del 2016 la UE va aprovar formalment l’acord sobre el canvi climàtic de París, que va entrar en vigor el mes següent. Això vol dir que la UE, i la resta de països del món, haurà d’adoptar les mesures necessàries per reduir les emissions.

El mes de juliol del 2016 la Comissió va proposar per al període 2021-2030 uns objectius anuals, de compliment obligat, en matèria de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per part dels estats membres en el sector del transport, l’escalfament i la refrigeració d’edificis, l’agricultura, els residus i l’ús del sòl i la silvicultura, juntament amb una estratègia per implantar un transport poc contaminant.

Recerca i innovació

Durant el període 2014-2020 el programa de recerca de la UE haurà destinat gairebé 6 000 milions d’euros a la recerca en matèria d’energia no nuclear. El mes de setembre del 2015 la Comissió Europea va aprovar el pla estratègic europeu de tecnologia energètica, que ajudarà a fer front als reptes que planteja la transformació del sistema energètic europeu. Aquest pla inclou mesures que ajudaran la UE a convertir-se en líder mundial pel que fa a les energies renovables i al desenvolupament de sistemes eficients des del punt de vista energètic.

El lideratge en matèria d’energies alternatives i la reducció del consum energètic generaran moltes oportunitats de negoci i d’exportació i ajudaran a impulsar el creixement i la creació de llocs de treball.

Les energies renovables tindran un paper fonamental en la transició cap a un sistema d’energia neta. De cara al 2030 Europa s’ha fixat l’objectiu d’atènyer tots plegats com a mínim un 27 % de consum energètic basat en les energies renovables. El 2030 la meitat de la producció elèctrica de la UE provindrà de fonts renovables i el 2050 la nostra electricitat ja hauria de generar-se sense cap emissió de carboni.

Disposeu d'aquesta publicació en les 24 llengües oficials de la UE i en els formats següents:

PDF PRINT
  • Comissió Europea
  • Direcció General de Comunicació
  • Informació al ciutadà
  • 1049 Brussel·les
  • Bèlgica